Quantes coses et diria, si et pogués tenir al davant.
Quantes coses t’explicaria, si tingués una altra oportunitat.
Tres anys fa que vas marxar,
encara sento com si haguessis de trucar.
Fosca tristor que m’envolta, inconsolable criatura.
Mar de llàgrimes que ofega, la meva anima incomplerta.
Sempre juntes estarem, vares dir com a consol.
Marxaves tranquil·la, cansada de la vida,
plena de dolors que a poc a poc s'esvaïen.
Vares dir que els fills érem grans i independents i que ja no et necessitàvem,
que equivocada estaves sense voler-ho saber!
Massa d’hora ens vas deixar, massa temps per trobar-te a faltar!
Si un instant tingués amb tu, una abraçada eterna et donaria.
De la mà no et deixaria, perquè perdre’t un cop més jo no podria.
Sé que juntes estarem, allà on siguis un dia o un altre jo hi aniré.
Consolada criatura, dorm serena una nit més.