Agredolç nèctar

[Encarna Romero]

Agredolç nèctar


De l'ànima angoixada del poeta sorgeix el nèctar:
algunes vegades dolç com la mel
que vigoritza i que fa somiar;
altres, refrescant com pluja d'estiu
que flueix amb lleugeresa davant els ulls del lector.
De vegades, entretant, amarg com la fel:
fa reflexionar, sospirar i fins i tot plorar .
Com pou profund i fosc,
el seu ésser es busca a si mateix.
Incansablement,
obre i tanca els calaixos de la seva ment.
Aquell que juga amb les paraules
es crema com si de foc es tractés .
S'ofega en aigües profundes.
Embogeix al paradís perdut,
al jardí de les flors de mil colors;
vaga a la recerca de respostes
sense cap pregunta concreta.
A aquell ocult verger, els mots
i les paraules juguen a fet i amagar,
fugint d'ell ... una i altra vegada.
El nèctar ha de brollar, sigui com sigui,
o el poeta es morirà al seu desert interior.


Encarna Romero (Barcelona - 09/2013)
drets reservats d'autor
imatge: Adrian Clark


​

 

[gonzalo]

ese agridulce nectar que los poetas sentimos es cuando las cosas no funcionan a su deber de amor; el nectar viene cuando pasa cosas agradables a nuestra vida, es un placer leerte, no entiendo mucho de catalán pero el corazón va.
buena poesía amiga
abrazos desde brasil
gonzalo

 

[Encarna Romero]

Sí, Gonzalo. La verdad es que decir "agridulce néctar" es una contradicción. Lo he hecho así para intentar definir una mezcla de dulzura y de amargura que nos puede invadir. Un saludo...