Balla l'ànima del poeta

[Encarna Romero]

Balla l'ànima del poeta




Són les quatre:
és la matinada més profunda.
Fora bufa el gèlid vent hivernal.
A la finestra, la campaneta xinesa
difon les seves notes harmonioses.
Dins: habitació acollidora,
cova fosca i refugi segur
d'un somiador obstinat.
Vola la ment del poeta.
Balla la seva ànima al ritme
de l'aire esbojarrat.
A la plaça buida
doblen indolents
les metàl·liques campanes
d'una vella església
medieval.



​

 

[caracolinha]

No se nada de catalán, intente solo descifrar sin traducirlo y me gusto mucho tu poema así como este idioma tan atractivo, ha sido un placer disfrutar de tu bellos versos tan armoniosos donde vuela tu mente de poetisa entre aquellas campanadas de la iglesia, saludos cordiales pra ti Encarna ; )

 

[Encarna Romero]

Muchas gracias, caracolinha. Un fuerte abrazo...