El mussol

[Encarna Romero]

El mussol

Fa tres nits ja, udolava un mussol.
Enmig de la foscor i sota una
groguenca lluna de quart creixent.
Quin lànguid i misteriós gemec!
Ocell amic de la nit profunda,
confident dels misteriosos astres.
Ocell lliure, amo i senyor dels
arbres on descansen dels seus
afanys, les altres aus diürnes.
A qui enyoraves, amic?
Trucaves a algú, potser?
Per què et lamentaves?
O, potser, només cantaves per a mi ...

Encarna Romero (Barcelona - 04/2013)
drets reservats d'autor

​

 

[Ramon]

Perquè qunt ens enveix la malànconia ho posse'm tot sota el mantell de la foscor?
i perquè ens fem aliats dels èssers nocturnals, per dir tot alló que volem dir sense ser capaços de fer-ho en primera persona?.
exel·lent descripció, i milor composició. Felicitats

 

[Encarna Romero]

​Gràcies, Ramon. Una abraçada...