El Professor

[Encarna Romero]

EL PROFESSOR


​

Ell era el meu nou professor de llengua:
jove, tímid, somiador, despentinat ...
S'asseia, capcot, sobre la taula
i obria el seu llibre de poesies, de torn:
algun escriptor francès modernista,
solitari, desemparat o suïcida.
Jo ho sentia absorta ... pensativa ...
els colzes clavats a la taula,
mentre, a la classe regnava un caos total.
Ell començava a comentar el text llegit;
sempre acabava parlant de la seva soledat ...
de la seva petita habitació llogada.
N'hi havia prou amb una sola mirada seva
perquè jo em posés vermella.
Jo volia salvar-lo de si mateix,
de la seva depressió, el seu desemparament;
però ell mai em va veure de veritat.
Jo no figurava en el calendari de les
possibles muses: era una adolescent
massa prima, alta, amb la cara
plena de grans i els cabells greixosos.
Ja no me'n recordo el seu nom, però
em pregunto: per on caminarà?,
Hi haurà sobreviscut a les profundes
asprors del cruel món real?


Encarna Romero (Barcelona - 04/2013)
drets reservats d'autor

 

[Ricardo Linares]

Un caso que pasa a menudo en las escuelas, alumnas que se enamoran de los profesores, y profesores que las ignoran, dejando secuelas (No malas ) en la vida. Buen escrito Encarna, un placer leerlo, saludos cordiales.

 

[Encarna Romero]

Un saludo, Ricardo. ¡Qué buenos son los recuerdos de la adolescencia! Aunque lleguen a ser tristes...

 

[Ramon]

Un molt bon escrit Encarna, qui no ha tingut un professor o professora, del que no hagi tingut un especial efecte, i perque no, un enamorament?

 

[Encarna Romero]

crec que ens va passar a gairebé tots...

 

[gonzalo]

cuando el profesor es joven es todo bonito pero por su interior triste las musas quieren salvarlo de aquello que estorba en su vida; por sus tristezas no ve para lo externo solo vive su mundo; que pena que tiene profesores que no ven nada a su alrededor...
buena poesía, encarna, me ha encantado.
abrazos y besos
gobzalo perez

 

[Encarna Romero]

Gracias, Gonzalo. En un principio era un relato. Lo he adaptado poéticamente y resumido. Los amores adolescentes siempre acaban idealizándose con el paso del tiempo. Un abrazo...