Encarna Romero
Miembro Conocido
Ell segueix caminant per entre la densa boira
Ell segueix caminant per entre la densa boira
Mentre s'allunya, es dispara el meu cor
angoixat, oprimint el pit
Ah ... Com m'agradaria córrer darrere seu,
fer-ho parar d'improvís!
Però en la meva seca gola
hi ha un crit callat ...
Les mortes fulles de la tardor
cauen ... lentament,
mogudes per un vent desganat
El seu llarg abric negre es va tornant
gris ... a mesura que s'allunya
i es fon amb la boira del parc
Finalment, molt poc a poc ...
la boirina s'ho empassa d'una vegada
Ja no més, la seva profunda
i tímida mirada
Mai més aquest llarg somriure serè
i jo torno a aquell pis
fred, humit, buit,
de parets esclofollades
i estretes finestres verdes
Allà em quedaré escrivint
enmig dels meus llibres antics;
veient com es cola la pols,
en raigs prims i brillants,
pel transparent cristall
Encarna Romero (Barcelona - 04/2013)
drets reservats d'autor
imatge: masacritica
