Hirundo Rustica (Oreneta Campestre)

[Encarna Romero]

Hirundo Rustica
(Oreneta Campestre)


Ja són aquí una altra vegada,
donant mil voltes per l'aire;
atrapant els petits menjars,
al vol, amb el seu alegre refilet.
Tornen, com cada primavera,
aquestes incansables viatgeres ...
Me les imagino com àtoms
que no paren de moure's.
Són com petits punts
foscos, que s'han tornat bojos.
Les observo contra el fons del cel:
Com no mirar-les, no envejar-les?
El seu costat blau metàl·lic;
en algunes, gairebé violaci;
la barbeta i coll, vermellosos ...
Vénen a fer els seus nius
en forma de tassa, només
ajuntant boletes de fang,
poc a poc, amb paciència;
però allà serà el seu niu d'amor,
naixeran les seves bullicioses cries.
Vull que cantin més i més,
que inundin els cels de la meva ciutat,
que ensenyin als humans el que
és cantar en cor, a l'uníson;
volar en grups, sense matar-se entre si
dividir un mateix cel i terra,
repartir una equànime pau.


Encarna Romero (Barcelona - 04/2013)
drets reservats d'autor

 

[Ricardo Linares]

Las golondrinas siempre vuelven a su nido de amor, año tras año, y eso lo he contemplado con mis ojos, haciendo su nido como gran artesanas que son, gran belleza en su vuelo, un bonito escrito Encarna, un placer leerlo, besos.

 

[Encarna Romero]

​Gracias, Ricardo. Un abrazo

 

[Ramon]

Excel·lent cant a les orenetes, a la primavera, i a l'amor, acompanyat al seu final per un missatge clar, felicitats.

 

[Encarna Romero]

​Gracias, Ramon. Una abraçada...