L'experiment

Encarna Romero · 16 Dic 2013

L'experiment

En Joan va obrir el diari i va trobar la que semblava ser la seva gran oportunitat: participar en un experiment científic ben remunerat. Un dilluns fred i boirós es va presentar a l'entrevista i, després de molts mesos de proves, ho van elegir. Es va reunir amb el Jaume i el Jordi (també seleccionats) i van signar les rigoroses clàusules de confidencialitat. Llavors, es va revelar el misteri: farien un viatge al futur (50 anys més endavant). En sortir del centre, es va mullar la cara amb l'aigua de la Font de la Granota per confirmar que era despert. Va comprar un anell d'or blanc amb una ametista per a la Mireia, li va donar i li va prometre tornar-hi després d'un viatge secret que el faria molt famós. Li van implantar un microxip al front que enviaria imatges en temps real. Primer van enviar el Jordi. Una setmana després, el Jaume. A la tercera setmana va entrar el Joan a la màquina. Després d'un temps indeterminat i confós va obrir la petita porta i va sortir al carrer. Era el capvespre d'un dia rufolós de l'any 2063. La plaça era al mateix lloc i, malgrat els canvis, la Font de la Granota era encara allí. Llavors, va veure el Jaume: despentinat, brut i espantat, que l'hi va dir que uns homes s'havien emportat el Jordi. No sabia si a la presó o al psiquiàtric. En aquell moment va passar una dona amb un abric vermell i li va deixar una moneda al Jaume. El Joan es va fixar en aquells ulls castanys i després a l'anell que portava la dona. L'àvia es fixà en ell i li va parlar: "Noi, et sembles molt a una persona que vaig conèixer fa molt de temps. Em va dir que tornaria, però no va tornar mai més". Mentre la dona s'allunyava arrossegant les sabates, el Jaume va dir al Joan: "El centre d'investigació és ara un museu i davant la màquina del temps hi ha un cartell que diu: Van enviar gent al futur, però no els van dir que no es pot viatjar al passat".

Encarna Romero (Barcelona - 12/2013)
drets reservats d'autor

Olimpia Era · 19 Dic 2013

Precios curt escrit. am sembla molt bonic. (Perdona com escric el catalá. Io soc valenciana i am els meus temps no s´adeprenia. Lo poc que se escriure be, es per lo qu´ha pogut llegir)

Encarna Romero · 20 Dic 2013

Gràcies, Olimpia. Vaig escriure aquest text tres vegades per reduir-lo a menys de dos mil caràcters perquè és en un concurs. S'ha quedat el text amb buits. Una braçada...

Caballo Negro · 20 Dic 2013

Gracias Encarna por este escrito....creo que es mejor no sabe lo que viene....así disfrutamos mas del día.....quizás tengas razón....se piensa en el futuro....pero no el pasado.....te dejo mis cariños Maru