Sentits sense sentit

[Encarna Romero]

Sentits sense sentit


Veig aquest ull monstruós que es devora a si mateix.
Miro aquesta allargada boca que em mira entre dents
corroïdes per milers de crispetes de blat de moro.
Em terroritza aquesta arrugada orella
que olora els meus perduts passos.
Vago incessantment per un desert
entollat ​​de mil miratges.
Fujo d'aquest ample nas
que toca els meus pensaments verds
i els fa madurar d'improvís.
M'amago d'aquesta grotesca pell
que em olora, em persegueix
i es desfà en grises escates
endurides i pudents.
Camino perduda en el món dels sentits,
sense sentit,
on res és el que sembla
i res del que sembla és.


Encarna Romero (Barcelona - 10/2013)
drets reservats d'autor
imatge: salvadordalí


​

 

[SANDRA BLANCO]

Sentits sense sentit


Veig aquest ull monstruós que es devora a si mateix.
Miro aquesta allargada boca que em mira entre dents
corroïdes per milers de crispetes de blat de moro.
Em terroritza aquesta arrugada orella
que olora els meus perduts passos.
Vago incessantment per un desert
entollat ​​de mil miratges.
Fujo d'aquest ample nas
que toca els meus pensaments verds
i els fa madurar d'improvís.
M'amago d'aquesta grotesca pell
que em olora, em persegueix
i es desfà en grises escates
endurides i pudents.
Camino perduda en el món dels sentits,
sense sentit,
on res és el que sembla
i res del que sembla és.


Encarna Romero (Barcelona - 10/2013)
drets reservats d'autor
imatge: salvadordalí


Ver el archivo adjunto 1742​

Y a veces andamos así,viendo que nada es lo que parece,un poema profundo y muy reflexivo,excelente gracias por compartir,un beso grande.

 

[Encarna Romero]

​Gracias, Sandra. Un abrazo...

 

[SANDRA BLANCO]

 

[Daniel]

 

[Encarna Romero]

​Gracias. Abrazos...

 

[Encarna Romero]

​Gracias, Sandra. Abrazos...

 

[Olimpia Era]

Encarna,perdona, per-que no l´acabat de comprendre o no es dels qui mes m´agraden

 

[Encarna Romero]

Hola, Olimpia. Es tracta d'un poema de estil surrealista on res és el que sembla. Tot és metafòric i simbòlic. El text parla de les pors interiors. Una abraçada...